Estudi de les TIC en menors d'edat a les Illes Balears

En un estudi realitzat per el grup d’investigació “Educació i ciutadania” del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la UIB amb autors com: Jaume Sureda Negre, Bartomeu Mut Amengual, Rubén Comas Forgas, Miquel Oliver Trobat, entre d’altres i amb responsable Jaume Sureda Negre, es va investigar sobre l’ incidència de les TIC en menors de entre 6 i 14 anys de les Illes Balears.

Dels resultats que varen obtenir el més destacable va ser que:

1. La majoria dels enquestats disposen d’ordinador i connexió a Internet a les seves cases

2. Els menors valoren positivament els seus coneixements i habilitats de l’ús d’ Internet

3. El 45.8% dels menors afirmen que mai o casi mai és acompanyat per els seus pares quan navega per Internet

4. El 36.5% afirma que els seus pares els imposen normes a l’hora de navegar

5. Casi la meitat dels menors conta amb televisor en la seva habitació

6. Més de la meitat disposa de telèfon mòbil

7. La televisió és el medi més utilitzat al llarg de la setmana

A continuació facilitem l’enllaç original de l’estudi sobre l’ús de les TIC en menors a les Illes Balears

http://www.redined.mec.es/oai/indexg.php?registro=01220092004487

Teledocumentació, eines de comunicació i recerca d'informació. La recuperació de la informació.

Internet és una font molt valiosa i útil, però el seu augment i la gran quantitat d’informació que conté ens obliga a aprendre una correcta utilització, estant sempre a la vanguàrdia davant la seva actualització constant.

Degut al gran volum d’informació que hi circula, hem de prendre les mesures necessàries per poder trobar el que ens interessa, el que és realment rellevant enmig de cadenes infinites de grafies i paraules, per tant, abans de començar a cercar hem de fixar uns objectius i tenir clar què és el que necessitam.

Quan volem obtenir informació sobre una matèria concreta, desenvolupam un conjunt d’activitats per a resoldre el problema original, el qual s’anomena recuperació de la informació.

L’explosió d’Internet no està controlada per cap autoritat i tothom pot públicar a la xarxa, es tracta d’un entorn obert, heterogeni i canviant.

Pel que fa a les fonts, hem de tenir en compte que la qualitat no és proporcional a la quantitat que ens ofereix. Podem distingir entre dos tipus de fonts:

• FONTS PRIMÀRIES: Són les fonts d’origen, sense modificacions. Permeten l’accés directe a la informació (webs institucionals, butlletins oficials, llibres editats...).

• FONTS SECUNDÀRIES: Són aquelles fonts que ens faciliten referències de documents primàris. Recorrem a les fonts secundàries quan les primàries no ens aporten allò que estem cercant (cercadors, bases de dades bibliogràfiques, premsa...).

La brecha digital es más balear. (3).

Lunes 07 de septiembre de 2009

Las islas están a la cola en desarrollo de la administración electrónica en toda España.

El "abismo digital" o "brecha" entre territorios continúa siendo una realidad, según pone de manifiesto el III Estudio sobre la e-administración autonómica, que revela que el menor desarrollo lo tienen Canarias (0,95), Extremadura (1,26), Baleares (1,51), Aragón (1,56), Cantabria (1,58), País Vasco (1,59), Murcia (1,98), Castilla y León (2,05), La Rioja (2,13) y Galicia (2,24).

Según ha señalado en el transcurso de la presentación del estudio la presidenta de ADECES, Carmen Rodríguez, "por su desarrollo económico es inexplicable el escaso nivel de la e-administración en algunas comunidades como País Vasco, Murcia, Cantabria, Canarias, Aragón y Baleares".

Según revela el informe, el número de SIT en estas autonomías oscila entre los 63 y los 158 servicios, es decir entre el 13 y el 35 por ciento por debajo de la media.

La administración electrónica en general y la autonómica en particular "busca" más ciudadanos que usen los servicios telemáticos más sofisticados para equipararse al porcentaje medio europeo, tres puntos porcentuales por encima de España, para seguir creciendo y crear una administración más eficaz y económica.

El estudio profundiza en la evolución de la e-administración autonómica y pone de manifiesto el retraso "inesperado" de algunas autonomías "con independencia de su color político".

"La penetració de les xarxes socials a Balears supera el 90%, la més alta de l'Estat, segons una enquesta". (2).

INNOVA

PALMA DE MALLORCA/MADRID, 27 Oct. (EUROPA PRESS) -

Balears és la comunitat autònoma amb una major penetració de les xarxes socials, arribant al 90%, molt per sobre de la mitjana nacional, que és de 75,4%, segons una enquesta feta per la xarxa de blocs Oci Networks.
La penetració de les xarxes socials en altres comunitats com Andalusia se situen en un 73,4%, de manera que se situa dos punts per sota de la mitjana nacional que és de 75,4%, segons una enquesta feta per la xarxa de blocs Oci Networks.
La primera regió per tant són les Illes Balears, amb un 90% de penetració, seguida de Cantàbria (85,2% d'usuaris) i Madrid (78,7%), mentre que per darrere de Galícia es posicionen Castella-la Manxa (78%), Canàries (77,5%), Aragó (77,2%) i El País Basc, amb un 75,4%.
Per sota de la mitjana nacional de penetració de xarxes socials figuren Castella i Lleó (75,3%), Múrcia (74,4%), Andalusia (73,4%), Astúries, Catalunya i Navarra que comparteixen un 72,7%. Entre les comunitats amb menor ús de les xarxes socials es troben València (72,3%), la Rioja (64,7%) i, finalment, Extremadura (63,9%).
En totes les comunitats autònomes la xarxa social favorita de les quals existeixen és Facebook, seguida de Tuenti (34%) i Twitter (18,5%).

Web 2.0

Antonio Fumero, Genís Roca i Jesús Encinar són els autors del llibre “Web 2.0”. Aquesta obra integrada en la col·lecció de la fundació Orange, analitza l’evolució que suposa Internet per l’anomenada Web participativa, a partir de l’aparició de les NTIC, les causants del radical canvi en les rutines i les actituds dels usuaris a l’hora de sumergir-se a Internet. L'article cinquè publicat en aquest blog "Esquerda digital", està basat en l'explicació que fa Antonio Fumero sobre la Noomorfosi digital.

Noomorfosis digital.

La noomorfosis digital és un fenòmen relativament imperceptiu que correspon al canvi en les estructures mentals, aquí és on realment s’oculta la gran dimensió de l’esquerda digital, aquest concepte que fins fa poc es tractava superficialment. L’autèntica esquerda és viurà entre els humans que han viscut processos de noomorfosis diferents, les seves inteligències i les visions del món resultaran distintes i difícilment compatibles. Es tracta d’una intel·ligència amb una funcionalitat diferent, amb unes capacitats necessàries especialment desenvolupades per viure i operar en un Nou Entorn Tecnosocial (NET). Els natius digitals, habitants naturals de les infopoblacions guanyaràn en capacitats relatives als processos immaterials però en perdràn d’altres que s’havien considerat valioses fins a l’actualitat.